divendres, de juliol 21

Alba

Les albes de l'Empordà durant l'estiu són com la que veieu; la unió de la pau dels elements: la mar, la terra, el cel i el sol en total harmonia. A qui se li pot acudir començar una guerra o alentar la destrucció d'un poble contemplant la bellesa del que ens envolta? Qui pot permetre la fam dels nostres nens, sentir els seus plors mentre s'admira una imatge semblant a aquesta? Qui pot voler contaminar el nostre aire, embrutar les nostres aigües i destruir la nostra terra per un grapat de bitllets? Fa vergonya acceptar-ho però nosaltres, l'extraordinari Homo sapiens sapiens. Som ignorants, cruels i egoístes i en el fons ho sabem. Som menys que res. Espero deixem algun llegat als nostres fills, un món en el que quedin albes com aquesta i ells siguin prou intel.ligents per saber que tots mereixem viure per contemplar-les. Hi serem a temps? Afanyem-nos, ja no en queda gaire...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Tandebo en aquesta vida fos ple de persones com tu Miquel...capaços de valorar coses que tenim tan aprop, tan cotidianes però a la vegada tan immenses...

per sempre pescador..

del teu amor espiritual

Anònim ha dit...

caram Miquel...